Notícies de Les Corts

Amb les seves institucions plenament recuperades, aquesta República suspesa avui ha tornat a negar drets bàsics.

Estimat Guillem:

Fa 25 anys ens van furtar la teva presència. Durant aquests anys han sigut moltes les persones que ens han explicat com havies estimat la teva cultura, el teu país, la teva terra, la nostra terra. Eres un jove implicat i combatiu; només desitjaves viure en llibertat. Aquestes, per desgràcia, van ser les raons que portaren al teu assassinat, a mans d’aquells que no pensen com nosaltres. Aquells que utilitzen la violència per imposar la seva (in)cultura.

El passat 19 d’abril, en un article publicat a El Periódico, Ferran Monegal, el mediàtic crític de televisió, es queixava d’una manera de fer televisió que suposadament “escalfa el personal” perquè la seva única missió és manipular i generar ràbia i odi. Deixant de banda si l’article és una crítica televisiva o més aviat un article d’opinió, ens va cridar molt l’atenció el darrer paràgraf:

Després dels últims fets ocorreguts a l´Institut Joan Boscà, des de la CUP Les Corts volem estar al costat de les que lluiten. Per això volem mostrar tot el nostre suport a les alumnes i ex-alumnes del centre que s´han organitzat en el Front en Defensa del Joan Boscà. En cap cas la CUP Les Corts forma part d´aquesta organització, però seguirem defensant des de les nostres bases, la defensa d’una educació pública, catalana i de qualitat.

Ens en vam assabentar mentre sopàvem. No hi podíem anar les dues. Jo, però, tenia disponibilitat per a organitzar-me. El sentiment era clar, la Tamara ho mereixia. Pels jardins de la plaça Villa de París hi havíem vist desfilar destacats polítics, anteriorment. També els Jordis. No teníem molt clar, però, si l’escalf a l’entorn de la Tamara seria el mateix. Tampoc ho durien tenir molt clar les organitzadores del bus. En qualsevol cas, ens sentíem i ens sentim molt properes a la Tamara.

Dilluns al vespre un grupuscle feixista va atemorir, amb amenaces, la comunitat educativa de l’IB Joan Boscà. La Direcció del centre va decidir suspendre la jornada de portes obertes que tenien prevista de fer davant aquestes amenaces.

Alumnes i exalumnes van donar suport al claustre davant la passivitat de la policia, malgrat l’actitud agressiva de la dotzena de feixistes que es van ajuntar a la porta de l’institut i que tothom sabem d’on venen, a que es dediquen i qui els comanda.

Si no fos per que hi ha hagut detencions de companyes i que una d’elles ha estat traslladada a l’Audiència Nacional espanyola i que en el camí ha estat 48 hores retinguda a la seu de la Guàrdia Civil de Tres Cantos (Madrid), si no fos per això, insistim, ens podríem prendre a broma tot aquest procediment contra la companya Tamara Carrasco i els CDR.

La policia sempre s’havia queixat de que la legislació processal penal espanyola era massa garantista. Sempre es queixaven de que els delinqüents entraven per una porta i sortien per l’altre. I de que així no hi havia manera de fer la feina. S’esforçaven i s’esforçaven en la lluita contra el crim (sempre dura), per a que un jutge (garantista) qualsevol els malaguenyes la feina.

Per pal·liar aquest problema van tenir una idea: esperar la guàrdia d’un jutge menys garantista, per portar-li els casos per tal que, amb tant de garantisme, no acabessin amb els acusats al carrer.

Després d’una forta campanya d’intoxicació mediàtica, l’aparell polític i judicial de l’Estat espanyol ha començat a detenir persones que en les últimes setmanes han participat han participat en les mobilitzacions antirepressives i a favor de la República impulsades pel CDR.

El cap de setmana del 24-25 de març va tenir lloc a Molins de Rei la Tercera
Conferència Municipalista de la CUP. La inauguració de les jornades va venir precedida
per un divendres negre en el que es va tornar a empresonar a Carme Forcadell, Raül
Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa i en el que Marta Rovira va emprendre
el camí de l’exili. La CUP va mostrar el seu suport i solidaritat amb les preses polítiques
i les exiliades.
La Conferència es va estructurar en tres eixos temàtics: sobiranies, feina municipalista i

Pàgines