Plantem cara a l’especulació. Les Corts contra el macroprojecte del Barça.

La necessitat de reforma urbanística de les instal·lacions del Futbol Club Barcelona és una evidència històrica al barri de les Corts. L’efecte barrera d’aquestes instal·lacions (estadi, miniestadi i palau) divideixen tant en un eix d’est a oest (l’accés del barri de Sant Ramon respecte a la resta del Districte les Corts) com en un eix de sud a nord (l’accés del barri de la Maternitat cap a l’Avinguda Diagonal).
Però aquesta necessitat, tenint en compte els problemes que ocasiona la recepció continuada d’abonats i visitants a les instal·lacions (sobretot del Camp Nou), hauria requerit una modificació del Pla General Metropolità que assegurés uns beneficis evidents pel veïnat dels dos barris (Sant Ramon i la Maternitat).
Per què la CUP – Capgirem Barcelona hem denunciat al Tribunal Superior de Justícia la Modificació del Pla General Metropolità del Futbol Club Barcelona?
Perquè no estem d’acord amb la proposta de qualificació del sòl destinat a equipaments a 7*; és a dir, rebutgem el concepte d’equipament privat d’ús públic. De l'enderrocament del Palau Blaugrana i la Pista de Gel es generarà un nou espai públic. L’equip de govern ens ha informat dels canvis al Registre de la Propietat i de la creació d’un dret real sobre aquest espai . La posició de la CUP és que el Club ha cedir aquest espai a la ciutat i que l’Ajuntament de Barcelona n’ha de tenir la propietat, ha de ser un espai 100% públic.
L’accés al Camp Nou no està adaptat a les necessitats d’uns barris on el transport públic es col·lapsa els dies de partit i el transport privat esdevé massiu. Mentre els barris de Sant Ramon i la Maternitat tenen una població de 23.000 persones l’assistència mitjana a l’estadi és de 63.000 persones. Així, els dies de partit, l’accés en aquesta zona de les Corts amb cotxes, motos i persones es triplica.

Les modificacions dels vials de les Avingudes Joan XXIII i Gregorio Marañón i dels carrers Arístides Mallol i d’Elisabeth Eidenbenz s’estrenyen en comptes de ser autèntics passejos per a vianants. Des de la CUP no entenem que zones de vial i la zona esportiva es puguin reconvertir en zones comercials d’acord amb la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

No estem d’acord amb la requalificació de sòl esportiu a sòl comercial. La instal·lació d’un edifici d’oficines i d’un hotel no formen part de la nostra concepció de dinamització econòmica de l’espai públic del barri.

D’acord amb la valoració feta per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona és una il·legalitat, ja que no es donen les condicions per a la requalificació. L’equip de govern hauria de prendre nota del que diu el moviment veïnal, tant al barri com a la ciutat, que està presentant una “esmena a la totalitat” al projecte. Denuncia que amb la proposta actual Barcelona no obté “cap guany”.

No estem d’acord amb la dependència de certs projectes al barri en funció del pagament per part del Barça de les plusvàlues de les activitats comercials i complementàries. La reforma del Carrer Danubi o la possibilitat d’un Complex Esportiu Municipal a Arístides Mallol no poden dependre d’unes plusvàlues extraordinàries. Si no hi fossin, hauríem de fer aquests projectes igualment.
Denunciem la manca de voluntat d'integrar la perspectiva de gènere en aquest projecte. Tot i que la modificació del Pla General Metropolità ve obligada, també, a incloure un estudi sobre l'impacte de gènere, l'equip redactor ho ha considerat innecessari.

La memòria històrica de les masies de les Corts es perd novament. La Masia de Can Planes, de la que el Barça n’ha fet el que ha volgut – destruint-la com a exemple arquitectònic i artístic d’una època – no es destina al barri. L’equip de govern ens diu que es limita a funcions socials del Club. Nosaltres entenem que el Club hauria de cedir-la al barri per a ús dels veïns i veïnes.

La modificació aprovada implica que el Futbol Club Barcelona vol continuar present, com a mínim durant 50 anys, en la ciutat i en el Districte. Des de la CUP manifestem que aquesta relació de veïnatge ha de ser clarament millorada, no només pels problemes d’accés a les seves instal·lacions els dies de partit sinó, sobretot, per les conseqüències de la seva activitat i presència diària. Estem convençudes que el Club pot oferir millors condicions urbanístiques, econòmiques i socials.