Un any més es compleix la paradoxa del Nadal. I un any més la CUP i Arran les Corts denunciem campanyes de consum com aquesta que, gairebé sense reflexionar, s’interioritzen al marge del que, històricament, han significat les festes de Nadal. Siguem-ne conscients i diguem-ho clar: el consum desenfrenat ens aliena, genera desequilibri social i destrueix el medi ambient.

El jovent precaritzat nodreix els llocs de treball que el mercat requereix, aquests dies, per fer front a l’augment de la demanda. Així, resta obligat a acceptar contractes temporals de misèria per mirar de sobreviure. A més, la globalització també afecta el petit comerç i les alternatives sostenibles, que es veuen trepitjades i engolides per grans empreses de caràcter transnacional contra les que no poden competir en condicions d’igualtat social. Tanmateix, els abusos més salvatges es sofreixen fora de casa nostra, sobretot. El model capitalista maximitza els seus beneficis explotant països que el primer món ha convertit en colònies d’esclaus, alhora que hi imposa nous valors i estils de vida contraris al seu propi desenvolupament i capacitat d’auto-organització.

La mentida del capitalisme s’ha vist desmuntada. Venia la idea que, amb el progrés, treballaríem menys i tindríem més temps per posar la vida al centre. Era una idea vague que no aclaria qui treballaria menys per gaudir de més temps. Era una idea falsa perquè promou un cercle viciós basat en el consum i la producció. Sectors estratègics com el màrqueting i la publicitat desenvolupen, justament, noves il·lusions i necessitats amb data de caducitat de sèrie. La del Nadal només n’és una més. No ens empenyen, només, a renovar constantment el telèfon, per exemple. El pitjor és que ens renoven els valors. L’obsolescència programada té dues etapes: una de tecnològica i una d’humana. La tecnològica és sobradament coneguda. La humana es dona cada vegada que consumim compulsivament, malgrat conèixer la mort, la tortura, la desigualtat i la destrucció mediambiental associada a aquella compra.