No volen tancar Barnaclínic, volen enredar-nos un cop més.
El passat dia 22 d’abril apareixia l’article d’opinió: Una oportunitat per definir el nou model sanitari, signat per Gemma Tarafa i per Gerardo Pisarello.1
L’article, amb to reflexiu, encapçalava el text amb un destacat que deia: “La nova llei de fórmules de gestió sanitària hauria de representar un canvi cap a un model no lucratiu, amb participació democràtica de tots els treballadors”.
Els autors de l’article es posicionaven a favor d’un model de gestió sanitària pública i ens avançaven que estar per venir la tramitació de la llei del Parlament de Catalunya de fórmules de gestió sanitària a càrrec de fons públics. Llei que hauria de poder permetre concertar la gestió sanitària a càrrec de fons públics amb entitats de l’economia social o sense afany de lucre, “sense que (aquestes) hagin de competir amb l’empresa mercantil.”
I manifestaven que: “la nova llei (hauria) de representar un canvi cap a un model no lucratiu, amb participació democràtica de tots els treballadors”.
El 18 de juny del passat any, en una entrevista al diari El País 2, el conseller Comin definia el que, per ell, són les institucions no lucratives. A la pregunta del periodista sobre si estava a favor que els hospitals públics fessin activitat privada, el conseller Comin responia:
“No volem prohibir l'activitat privada dels operadors públics perquè és una font de finançament a la qual no podem renunciar. En aquests moments hi ha molts proveïdors públics que quadren el pressupost gràcies a aquesta activitat privada que fan. El que hem de fer és regular-la bé per minimitzar tots els riscos d'equitat que aquesta activitat provoca.”
I a la pregunta del periodista de si Barnaclínic n’era el paradigma d’aquesta activitat privada en un centre públic i què passaria amb Barnaclínic en el futur, la seva resposta va ser:
“Barnaclínic no és l'exemple principal pel qual mantenim l'activitat privada en els centres públics (./.) Però en aquesta política de millora de l'equitat, una de les mesures que cal prendre és la conversió de la figura jurídica responsable d'aquesta activitat privada en organitzacions sense afany de lucre.”
Barnaclinic, de fet, mitjançant els diferents directors de l’Hospital Clínic que han tingut en aquesta darrera etapa, primer Piqué i ara Campistol, sempre ha defensat ser un operador sense ànim de lucre. La qual cosa no és certa. En el darrer informe sobre l’Hospital Clínic de la Sindicatura de Comptes es desvetllava que Barnaclínic atenia clients privats, tant en atenció hospitalària com a les consultes externes, mitjançant personal mèdic i sanitari del propi hospital i en horari que es solapava amb els de la programació dels pacients que provenien de la xarxa pública.

De fet Barnaclínic es defineix a si mateix com “la entidad del Hospital Clínic de Barcelona responsable de la actividad no financiada por el sistema público de salud. (./.) el Hospital Clínic de Barcelona integra la actividad pública con la privada, garantizando el pleno respeto a los principios éticos fundamentales de equidad, igualdad y acceso libre y voluntario de los pacientes.3”
Però amb aquesta activitat no sols es vulneren els drets dels ciutadans a l’accés universal a la sanitat pública, sinó que es permet la desviació de fons públics cap el foment d’activitats privades. Per si fos poc important el problema, s’amaga sota aquest embolcall eficientista i altruista, el lucre privat d’un selecte nombre de personal mèdic que, a més a més del seu salari a càrrec dels pressupostos de la Generalitat –per tant dels recursos públics- participen dels beneficis que els procuren els honoraris que, pels seus tractaments, abonen a Barnaclínic els clients amb recursos econòmics.
El que es pretén amb aquesta llei no és per minimitzar els riscos sobre l’equitat com postulava el conseller Comin, l’objectiu és reconvertir Barnaclínic per la via del malabarisme legislatiu que propugna JxS, en una entitat sense ànim de lucre, quan la qüestió no rau simplement en definir quin tipus d’entitats es consideren o no entitats sense ànim de lucre (ja veieu Barnaclínic).
El que cal és que no es permeti, sota cap concepte, l’ús dels recursos públics per part d’operadors privats, sense o amb ànim de lucre.
I la fórmula és molt clara: control públic del pressupost i de l’activitat mitjançant la intervenció prèvia de la despesa, transparència i participació de la ciutadania i dels treballadors en la presa de decisions.
Com plantegen els autors de l’article “amb participació democràtica de tots els treballadors, i on s’exigeixen la mateixa transparència i pràctiques socials, laborals i ambientals que apliquen al sector públic”.
Això si, mitjançant processos participatius d’usuàries i treballadores els resultats dels quals siguin vinculants. Una qualitat (el caràcter vinculant) que no acostuma a aparèixer en els processos promoguts per l’equip de govern de BeC a la ciutat.

Vicens Valentín
Militant de la CUP Les Corts i membre de Resistència Clínic.

1 http://cat.elpais.com/cat/2017/04/22/opinion/1492878430_833792.html
Gemma Tarafa és la comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, i Gerardo Pisarello és el primer tinent d'alcalde i portaveu del Consistori barceloní.
2 http://cat.elpais.com/cat/2016/06/18/catalunya/1466268309_140986.html
3 http://www.barnaclinic.com/quienes-somos/