Amb aquest crit valent varem manifestar massivament aquest 17 de març el suport de  la societat catalana a l’escola del país i el rebuig  radical a l’atac que el bloc del 155 està realitzant amb l´objectiu clau de destruir la catalanitat, el model democràtic i la cohesió social que són les bases de la nostra escola.

De sempre , històricament, l’escola, sobretot l’escola pública,  ha estat vista amb molta malfiança per part del poder polític de l’estat espanyol: és sabut que el  franquisme va enfocar la seva repressió més salvatge contra els mestres i les escoles de la república, conscients que eren un pilar de llibertat i d’educació crítica.

Això no ha variat en el present: concretament, arran de la implicació que les escoles, els i les  mestres i la comunitat educativa en general van tenir en l’organització i realització del referèndum d’autodeterminació de l’1-O: en efecte, van fer de col·legis electorals, van acollir les meses i els milers de votants i van rebre la repressió brutal de les forces de la Guàrdia Civil i la Policia de l’Estat, tal com també ho vam viure els veïns i veïnes de Les Corts de primera mà al Pau Romeva i altres escoles; per aquesta implicació s’han desfermat encara més les acusacions i les denúncies contra les escoles i els i les mestres.

De què ens acusen a tots els membres de la comunitat educativa catalana? Bàsicament i des de fa molts anys, i ara més arran de l’1-O, de tres opcions i actuacions  que no agraden al bloc del 155: la implicació en la realització del referèndum del 1-O, que es va concretar en el moviment “Escoles Obertes”; l’exercici irrenunciable per part del professorat de la llibertat de càtedra i la concepció i la voluntat de donar un servei d’educació inclusiva, crítica i de plena llibertat per a tothom: aquesta opció òbviament ha estat tergiversada amb l’acusació que les escoles “adoctrinem” els infants i estudiants perquè se sentin antiespanyols! I aquesta falsedat la diuen i la porten als tribunals aquells mateixos que voldrien i volen que l’escola a Catalunya serveixi  per fer “nens i nenes bons espanyols” i instauren assignatures com “Seguridad y defensa” i un control estricte amb visions doctrinàries i unívoques de la història; la tercera actuació del nostre sistema educatiu que és objecte d’una persecució i denúncies judicials constants, és el ple l’ús del català com a eina d’ensenyament, o sigui la coneguda tècnica de la “immersió lingüística” o més ben dit la política de conjunció lingüística que busca que, en base al català com a llengua vehicular de l’ensenyament, s’introdueix l’ensenyament del castellà per aconseguir que a la fi de l’escolarització obligatòria tot l’alumnat vingui d’on vingui i parli a casa seva la llengua que sigui, domini correctament les dues llengües que són oficials en aquest moment a Catalunya. És tracta d’un model, que no és perfecte i que encara té moltes mancances en quant a l’ús ple del català a l’escola, però que ha generat un dels consensos més amplis i sostinguts en la nostra societat i és considerat un model d’èxit reconegut internacionalment.

Aquestes tres opcions són les que vam defensar milers de persones- i entre elles gent de Les Corts-  aquest 17 de març. Al final de la mobilització hi va haver  intervencions molt interessants: una, la lectura del manifest de les entitats convocants molt aclaridor i contundent en la reivindicació d’una escola catalana democràtica i socialment cohesionadora i en la denúncia de la situació de repressió i d’excepcionalitat que estem vivint. Una altra a càrrec del professor Ramon Font, portaveu d’USTEC  acusat d’incitació a l’odi per no usar el castellà a classe, que va defensar el model d’escola en català que ha permès assegurar la igualtat de condicions i no discriminar per llengua; una altra de la portaveu del SEPC Mercè Terès que va reivindicar clarament tant el paper dels estudiants, com la necessitat de la prioritat social de l’escola pública i ens va recordar les vagues dels mestres balears que van tombar la política lingüística del govern del PP de les Illes i les lluites d’ara mateix del professorat valencià en favor del català.

El lema de la mobilització “L’escola democràtica i cohesionadora no té por” resumia prou clarament els objectius principals de la marxa, però es van fer sentir alt i repetit altres lemes: “l’escola catalana és republicana”, “l’escola catalana no té por”, “L’escola serà sempre nostra”, “Contra la dictadura, l’escola no s’atura”, “Sí,sí, sí, l’escola en català”...

Després de les actuacions musicals de Roger Espanyol, que ha perdut un ull per l’actuació policial a l’1-O i del raper Valtònyc condemnat per “enaltiment del terrorisme i injúries a la corona” encara ressonaven les últimes paraules del manifest: « No ens fa por la seva repressió. No ens faran callar. L’escola no té por! Visca l’escola catalana!».