La valoració inicial del Secretariat Nacional, a manca d’una valoració exhaustiva de les assemblees locals i territorials , és que no formarem part de l’estratègia d’Artur Mas, que malgrat les formes en què va ser presentada, es tracta en el fons d’una via que evita qualsevol xoc democràtic o desobediència a l’ordre establert, i que pretén esborrar el paper de tota l’esquerra del procés d’autodeterminació i subsumir-lo en una llista cívica de personalitats de l’entorn presidencial. La CUP s’unirà a cap “llista de país” en què hi participin partits que han fet bandera de les retallades i de la corrupció i que plantegen models polítics i socials de país contraposats als de la unitat popular.

Més enllà de les valoracions sobre els actors i el context concret, el model de llista única no és un model útil per a un procés constituent. No està escrit enlloc que una llista única sumi majories per la independència” i s’entén que “en l’actual context de crisi i excepcionalitat suma més la pluralitat que la unitat. La majoria sòlida de tres llistes independentistes és tan validable internacionalment com la unívoca llista única”. Segons els portaveus de l’organització, “no es pot assolir una majoria social des de projectes de país contraposats; ben al contrari, ara més que mai és imprescindible sumar majories per totes les ruptures necessàries que permetin construir un país nou, de baix cap a dalt: un país lliure, dels estats espanyol i francès, però també d’un sistema econòmic i social, que condemna cada vegada més gent a l’atur, la pobresa i la precarietat”. En aquest sentit, el Secretariat Nacional de l’organització ha assenyalat també que no és cap causalitat que el discurs del President Mas passés de puntetes per sobre dels greus problemes econòmics i socials que pateix el país.

Rebutgem un discurs basat en conceptes reaccionaris com la contraposició entre ideals i ideologies, o entre notables-experts i partits polítics. Un discurs que pretén esborrar completament l’esquerra i endegar una dinàmica de tall “gaullista” que en el fons té com a objectiu la regeneració del bloc dirigent, tan tocat després de 35 anys d’autonomisme.

La CUP també ha volgut assenyalar també la seva preocupació perquè el full de ruta dibuixat per Artur Mas no reconegui la necessitat la ruptura amb el marc jurídic i polític instituït com un pas imprescindible per assolir la independència: “tot el procés del 9N ha demostrat clarament que l’exercici de la sobirania popular no és possible en el marc legal de l’Estat espanyol”. No podem deixar passar per alt que l’anterior full de ruta, pactat el desembre de 2013, va ser avortat per la negativa de CiU a desobeir l’estat. Només la mobilització de la gent va poder convertir la renúncia presidencial en una barricada popular.

La CUP també recorda que el seu marc nacional són els Països Catalans i que treballarà per a que el conjunt del país pugui avançar cap a l’autodeterminació i la ruptura amb l’estat espanyol i francès. L’absència dels Països Catalans en el discurs d’Artur Mas, previsible però també interessada, suggereix que la plena sobirania i la plena independència no vindran de les institucions existents, sinó que només pot venir de la seva gent, i d’un poble capaç de desobeir els estats per generar noves institucions nacionals.

En aquest sentit, ha insistit la CUP, si volem que el poder constituent actuï al servei dels interessos de les classes populars no el podem delegar als tècnics constitucionalistes experts, ni a lideratges presidencialistes, sinó que l’hem de construir de baix a dalt de la determinació i la consciència de les classes populars. Apostem doncs per un procés constituent des de la base i per a poder canviar el país de dalt a baix.

L’aposta de la CUP formulada per la seva Assemblea Nacional el passat juliol, és bastir una candidatura àmplia d’esquerres i independentista, que agrupi totes les forces que creuen en una ruptura amb l’estat i amb el model econòmic actual, que per a nosaltres són dues cares de la mateixa moneda. I és en aquest sentit que estem intensificant contactes amb tota l’esquerra partidària de la ruptura per a començar a fer passes conjuntes en aquesta direcció.

I finalment, la CUP exigeix al president de la Generalitat la convocatòria immediata d’eleccions, que des del punt de vista de l’organització, han de tenir un caràcter constituent.