La policia sempre s’havia queixat de que la legislació processal penal espanyola era massa garantista. Sempre es queixaven de que els delinqüents entraven per una porta i sortien per l’altre. I de que així no hi havia manera de fer la feina. S’esforçaven i s’esforçaven en la lluita contra el crim (sempre dura), per a que un jutge (garantista) qualsevol els malaguenyes la feina.

Per pal·liar aquest problema van tenir una idea: esperar la guàrdia d’un jutge menys garantista, per portar-li els casos per tal que, amb tant de garantisme, no acabessin amb els acusats al carrer.

Aquesta tècnica igual servia pels delinqüents comuns, com pels no classificats (anarkos, okupes, perroflautes, desnonades, etc, (recordeu que aquí no hi ha, ni ha hagut presos polítics). De delictes comuns si que hi havia molts casos (a qui l’importen els delinqüents comuns), però del altres (anarkos, okupes i perroflautes) de fet no hi havia tants de casos.

Amb la crisi, el 15M, les indignades i tota aquesta mandanga, la feina se’ls va acumular a la policia. Llavors el govern els va facilitar la reforma de les lleis penals (Codi Penal  i Ley de Enjuicimiento Criminal) i la promulgació de la llei mordassa. “Per guanyar en eficàcia” van dir als preàmbuls de les lleis. I amb aquestes noves eines anaven fent. Igual servia per un okupa com per un titellaire.

Amb les jornades de setembre i octubre de 2017 del moviment republicà, la feina encara se’ls va tornar més feixuga. Amb la llei mordassa i les reformes penals no hi havà prou. Les acusacions per manifestar-se o per votar en referèndums il·legalitzat per l’estat no tenien conseqüències suficients per deturar la mobilització ciutadana. “Així no hi ha qui treballi”, pensaven.

Llavors van trobar la formula ideal: combinar el lliurament de les investigacions al jutge poc garantista (en cas de dubte sempre tindrem l’Audiencia Nacional a Madrid), amb una qualificació dels fets investigats que fos incontestable. “Ni garantisme ni gaites”: Van crear el neoterrorista!!

El neoterrorista pot ser detingut, aïllat i enviat a presó provisional precisament per neoterrorista. I ser neoterrorista és fàcil. El codi penal és molt clar. Qui no coneix un membre dels CDR que no faci alguna (o vàries) d’aquestes coses:

“1. Se considerarán delito de terrorismo la comisión de cualquier delito grave contra la vida o la integridad física, la libertad, la integridad moral, la libertad e indemnidad sexuales, el patrimonio, los recursos naturales o el medio ambiente, la salud pública, de riesgo catastrófico, incendio, contra la Corona, de atentado y tenencia, tráfico y depósito de armas, municiones o explosivos, previstos en el presente Código, y el apoderamiento de aeronaves, buques u otros medios de transporte colectivo o de mercancías, cuando se llevaran a cabo con cualquiera de las siguientes finalidades:……” etc.

Només cal que el coronel de torn de la Guardia Civil al servei de l’Estat (ah, els militars i el seu pragmatisme) digui que ets un neoterrorista en el seu bonic relat dels fets que rep el comprensiu jutge de guàrdia poc garantista.

Amb un bon relat –no calen proves- i un jutge comprensiu, vet aquí, ja tenim al neoterrorista. La premsa amiga i el fiscal afinador faran la resta!!

Mentre un grup de ministres del règim, amb aire marcial, canta (sic) “Soy el noooovio de la muerteee”. Con dos cojones!!.

Pau Farinetes