El passat 19 d’abril, en un article publicat a El Periódico, Ferran Monegal, el mediàtic crític de televisió, es queixava d’una manera de fer televisió que suposadament “escalfa el personal” perquè la seva única missió és manipular i generar ràbia i odi. Deixant de banda si l’article és una crítica televisiva o més aviat un article d’opinió, ens va cridar molt l’atenció el darrer paràgraf:

S'escalfa el personal, per exemple, quan TV-3 explica dilluns (TN vespre) la protesta a l'IES Joan Boscà, i ho fa com si fos la rebequeria d'un professor «xenòfob i masclista», ocultant la protesta de Professors pel Bilingüisme, que denunciaven adoctrinament a les aules i pressions de comissaris polítics.  

El nostre relat sobre què va passar el dilluns 16 d’abril a les portes del Boscà ja està escrit en el bloc que llegiu, per tant, no el tornarem a repetir. Tampoc és la nostra intenció opinar sobre la peça que va emetre TV3. No obstant això, sí pensem que les paraules de Ferran Monegal mereixen una crítica.

En primer lloc, entenem que el Sr. Monegal té fonts fidedignes d’entre els manifestants de Profesores por el Bilingüismo i sap quina era la naturalesa i els objectius de la seva protesta. Si no és així, no tindria cap sentit la utilització d’un IES del nostre barri per tal de fer crítica televisiva. És per això, suposem, que denuncia que, segons el seu punt de vista, la CCMA tracti al professor “com si fos” un personatge “xenòfob i masclista” tendent a les rebequeries. Ferran Monegal vol deixar ben clar al lector que el citat professor no pot tenir cap conflicte amb l’IES on treballa per actituds que podrien ser titllades de masclistes o xenòfobes. Totes sabem que aquest “com si fos” vol dir que en realitat no ho és. És més, escriu en negreta allò de què, presumptivament, se l’acusa perquè quedi ben clar quins adjectius, dirigits al professor, Monegal no està disposat a tolerar.

 
El redactat de Monegal és clarament per a lectors iniciats en els seus articles i coneixedors de què va passar a l’IES Boscà, doncs ni tan sols es pren la molèstia de connectar el professor amb la protesta. Potser, perquè realment aquest punt no és important. Allò que realment interessa al crític és l’acte d’ocultació (l’ocultació sempre és intencionada) per part de TV3. Monegal ens porta la veritat, posicionant-se amb aquells que denuncien l’adoctrinament. On queda, però, la neutralitat que exigeix als altres? Diguem que assumeix el paper d’aquests Profesores por el Bilingüismo, però des d’una suposada crítica televisiva. I està tan ficat en el seu paper que s’oblida de dir-nos que el professor i el president de l’associació són la mateixa persona.  

Des de qualsevol punt de vista, la frivolitat amb la que es ventila una qüestió que afecta a l’educació pública del nostre país és indigerible. Si bé és cert que la peça de TV3 no menciona Profesores por el Bilingüismo, això no justifica que Monegal resolgui un conflicte que afecta a una comunitat educativa sense ni tan sols prendre’s la molèstia de presentar un sol argument. És per això que ens agradaria preguntar-li perquè creu que Profesores por el Bilingüismo ha triat un IES situat en un lloc gens cèntric per manifestar-se (forma part d’una ruta prèviament calculada?). També ens agradaria demanar-li per què creu que hi ha alumnat que protesta i quin respecte li mereix tant aquest alumnat com la resta del professorat i la direcció del Boscà.

Un altre dubte que ens preocupa és que l’educació en els Drets Humans pugui ser considerada adoctrinament. Sembla que, per a Monegal, qui detecta una situació de masclisme o xenofòbia i s’hi oposa és una persona adoctrinada en comptes d’una persona sensible a les injustícies. O, millor dit, que hi ha qui veu masclisme i xenofòbia arreu perquè està adoctrinada.

En qualsevol cas, és indubtable que el plasma de la televisió és massa estret per les aspiracions de Ferran Monegal; no cal fer servir el pretext de la televisió per fer ús de la llibertat d’expressió. És cert que el sofà és un lloc molt confortable, però el sedentarisme acaba essent perjudicial per a la salut, també el sedentarisme intel·lectual. És molt més recomanable trepitjar el carrer, parlar amb la gent, i tenir una visió pròpia de les coses per opinar amb cert fonament. Parasitar les mesquineses alienes és igualment mesquí i demostra una manca de sentit crític.

Per cert, qui és aquí el ‘comissari polític’? De quin règim? No serà aquesta la vertadera vocació de Ferran Monegal?      

Pau Farinetes