Martí Majoral, militant del nucli de les Corts de la CUP-Capgirem Barcelona

El feixisme que se'ns cola per la porta del darrere

Tot sovint ens arriben les imatges de l'espanyolisme més ranci per la premsa. Amb titulars més o menys condemnatoris se'ns informa de la darrera aparició pública dels energúmens apologetes del genocidi. Estètiques conegudes amb banderes de nefast record i tot amanit per càntics, insults, amenaces i molts braços alçats. A les portes del 12 d'octubre, aquestes imatges tornaran a aparèixer.

En els darrers anys però bona part del feixisme militant ha procurat passar més desapercebut. Així ho demostra el foto periodista Jordi Borràs en els seu darrer treball, presentat a Les Corts el passat dia 7, en el marc de les festes del nostre barri. És un feixisme no tan evident, més ben vestit (si se'm permet l'expressió dels qui defensem anar al Parlament amb samarretes) i acompanyat per personatges de la dreta espanyolista teòricament més amable. Però malgrat aquest intent de camuflatge no ens arriben a enganyar. Les proclames, quan se'ls descobreix en ambients més relaxats, o desacomplexats per l'anonimat irreal de les xarxes, són les de sempre: l'odi a la catalanitat.

I és que el feixisme camuflat ha calat fins extrems que la majoria desconeixem i l'engany pot fer-nos cecs a certes realitats. Us en posarem dos exemples.

La pràctica desaparició de la formació Plataforma per Catalunya és una bona notícia. Molt bona. I cal felicitar-se'n i reconèixer la tasca d'entitats com Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Però el que sap aquesta entitat, i denuncia com ho volem fem ara nosaltres des d'aquestes ratlles, és que el seu discurs, captador de molts vots, massa! va ser integrat per formacions polítiques com el Partit Popular o Convergència i Unió.

I el darrer exemple i més pervers. En el combat contra el feixisme més descarat, contra aquells que segueixen agredint persones als nostres carrers per motius d'origen o opció sexual, entre altres motius de discriminació, entitats com la Plataforma Antifeixista, a qui també agraïm la seva tasca valenta, denuncia l'acció esquizofrènica de la fiscalia encarregada dels delictes comesos sota la bandera del feixisme. L'aberració ha arribat amb la condemna a 3 anys de presó contra en Sergi o bé la petició de més de 17 anys de presó per a cada un dels 6 encausats antifeixistes del 12 d'octubre de fa dos anys. I no és que ens sorprengui que la fiscalia i la judicatura actuï contra qui no dubta en plantar cara al feixisme. Això és molt vell i fins i tot lògic tenint en compte el fil històric que assegura la continuïtat ideològica des de la nit del franquisme dins de les sales i despatxos dels tribunals. El que resulta xocant és que s'usi contra les nostres companyes l'agreujant d'odi. Una eina que el legislador va crear per a la fiscalia per poder perseguir amb més eficàcia el fenomen del feixisme. Ara però, per defensar-nos dels qui inciten l'odi se'ns aplica a nosaltres. Agreujants que comporten greus conseqüències en la valoració de les penes de presó sol·licitades.

El món al revés. El llop vestit de xai. En Sergi a les portes de la presó. I a nosaltres ens queda el de sempre. La batalla solidària amb els nostres i el combat diari contra l'engany i les seves disfresses.