Desnonaments i violència

Des les actuacions de la policia durant l’1 d’octubre tothom ha pogut comprovar que fàcil és pegar a la gent.

Motius en tenen sempre, ja sigui per que es vulgui exercir el dret a vot, per què es vulgui protestar contra la presència del rei d’Espanya o per que es vulgui impedir un desnonament, com va passar el passat 21 de febrer a Badalona, que va acabar amb ferits i detinguts que volien impedir l’expulsió d’unes veïnes sense recursos.

A Les Corts tenim una idea clara de com passen aquestes coses de pegar a la gent. Les veïnes del Romeva i del Joan Boscà sabem molt bé com actua la policia. Les veïnes del carrer Benavent, també han vist com, davant la mirada distreta de la policia i amb el recolzament molt actiu d’una pantomima d’associació veïnal, uns empleats d’una empresa d’(in)seguretat agredien a unes persones que recolzaven l’ocupació d’un immoble per part d’un col·lectiu de joves del barri, edifici al qual el seu propietari havia deixat de fer servir des de feia dècades, provocant la seva degradació i la brutícia més insalubre.

Encara és hora que algú ens expliqui per què tant interès en deixar en la ruïna aquest immoble per part de l’associació i per part de la propietat.

Els desnonaments afecten tota la ciutat. L’increment incontrolat dels preus del lloguer expulsen cada setmana seixanta veïnes de les seves llars a Barcelona. L’obligatorietat de comunicar el desnonament de persones en situació de vulnerabilitat no s’acompleixen malgrat el protocol d’obligat compliment vigent des del 2013.

El passat 9 de març, davant la comitiva judicial i la policia, un veí de Ciutat Vella es va cremar a la bonzo, produint-se grues cremades al cos. Les associacions de veïnes i els grups de suport s’assabenten molts cops per la premsa d’aquests desnonaments invisibles, sempre i quan hi hagi hagut conseqüències, com ha estat aquest cas.