Diumenge passat, 16 de gener d’enguany, va tenir lloc la bicicletada popular per la salut i la sanitat pública. Amb aquesta acció es volia fer visible la llarga lluita que, des de les plataformes veïnals, s'està duent a terme contra la política neoliberal del govern de la Generalitat que ha dedicat els seu talent organitzador (i els recursos públics) en convertir un bé públic en un negoci privat.

La acció va tenir lloc davant els tres espais sanitaris emblemàtics d'aquesta tasca privatitzadora: Hospital Clínic, Sagrat Cor i l'ambulatori de Manso.

Aquest ha estat el triangle de la lluita de les veïnes dels barris que tenen l’HC com a hospital de referència, però que són representatives de la política “bussines friendly” del govern de la Generalitat arreu del país.

Tancaments de plantes, llits buits, acomiadament de personal sanitari, retallades pressupostàries i, molt especialment, la externalització de serveis sanitaris i la derivació de pacients cap a hospitals privats, han estat les polítiques que, en nom de l'eficàcia i l'eficiència, s'han dut a terme des de la conselleria de salut al llarg de molts anys. Polítiques de les quals va ser pioner l’excalde de Barcelona, exconseller de Presidència i exconseller del Departament de Sanitat, Xavier Trias i Vidal de Llobatera.

Que volen dir quan parlen d'eficiència?

Parlen de convertir els malats en un producte generador de benefici: la derivació de pacients a la privada, és de fet la privatització dels pacients, i no pas el treballar per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Els serveis sanitaris privats tenen com a objectiu el benefici empresarial i no la cerca de la felicitat dels pacients, a costa d’aprofitar-se dels recursos públics (pressupostos, centres i recursos hospitalaris) i d’una clientela captiva.

Tenim exemples punyents: com la retallada de personal sanitari; les denúncies contra el temps d’espera i les derivacions dels centres públics als centre privats presentades al Síndic de Greuges; l’escàndol de les  pròtesis de maluc caducades; la reducció a menys de la meitat  el nombre de vehicles de transport sanitari no urgent; el foment del turisme sanitari de luxe, el copagament de les medecines, etc. etc.

La degradació de la sanitat pública és inversament proporcional a l’impuls que ha rebut la sanitat privada, de la qual participen els responsables polítics del govern i de la sanitat catalana.

I, finalment, la darrera denuncia de les usuàries de Barcelona, mitjançant la FAVB, respecte del temps d'espera en les operacions de malucs a la gent gran.

Sabem que la cirurgia primerenca, abans de les 48h es recomana per a la gran majoria dels pacients i que un augment d'aquesta espera pot portar a un increment de les complicacions, que en aquestes edats, poden comprometre la qualitat de vida o fins i tot la pròpia vida del pacient. No obstant això, per les queixes rebudes els malalts afectats solen veure com altres processos són prioritzats en l'ús dels quiròfans en detriment d'aquestes persones grans que romanen ingressats sense intervenir i a les quals se les intenta convèncer els afectats, malgrat les deficiències reconegudes pel propi Departament de Salut, de ser derivats i intervinguts a l'Hospital Sagrat Cor.

A data 19 de gener, ha estat comunicat aquest fet als responsables sanitaris del Clínic i del Departament de Salut, per tal de fer públiques aquestes decisions.

No tenim gaires esperances amb un nou govern. En tot cas estarem al carrer, com sempre, defensant els nostres drets front els abusos. Per millorar aquesta situació i revertir la privatització d’un dret universal tant preuat, us hi esperem.

Propera parada, desmuntar el negoci de Barna-Clínic.

Vicens Valentín

Militant de la CUP